The Paca's

cap als seixanta que els cinquanta anys, una vocació artística tardana en la majoria, i que componen i interpreten música en català, fresca i alegre que beu del Rock de finals del segle XX. A la Primavera del 2007, el 50è aniversari de l'Amadeu Oliva (autor de les cançons del primer àlbum "Colors") va ser l'excusa per retrobar-se musicalment després de trenta anys, amb els antics companys i amics Carles Libran (bateria i veus) i Paco Gibert (guitarra i veus). Cada dijous al vespre es reunien a casa el Carles per fer música. Al cap de poc temps es va incorporar al grup l'Albert Cardellach (baix) i les primeres lletres de Paco, Amadeu, Carles i Albert configuren el nom de PACA. Uns anys després, "Lapaca", coneixen al músic i productor Jose Aladid, que comença a fer els arranjaments de les cançons, creant algunes de les tornades, i donant el toc professional que aquest grup d'amics necessitava. És llavors quan s'incorporen Pere Brugueras (teclats) i Marc Labòria (Saxo, i veus) i tot i que en un primer moment el nom del grup va ser "No em sento", finalment i per aclamació popular prenen el nom de "The Paca's" , tal com eren coneguts en l'entorn de l'Aula de Música de Terrassa que va ser l'escola musical que els ha ajudat a entrar en el món musical més professional. Els dijous al vespre, son sagrats per The Paca´s. A les golfes de casa el Litus Libran, unes birres, uns kikos, Rock and Roll i després a sopar a La Ginesa, sense all si hi som tots, però si “l’ajete” no ve, el Xavi n’hi posa a dojo: orella, callos, peus, cargols, truites i remenats de bolets, saltejats, fabes amb calamarcets.... i “mes que paraules” negre del Montsant, les trufes amb Rom, cigaló amb i sense cafeïna, i barra lliure de xupitos.