Neo.rupestre

Barret de cugula.
La cugula és la parent silvestre de la civada, I sovint resulta menyspreada per créixer i obrir-se camí entre sembrats. Però el seu color denota quelcom més que una mala herba.

Prenent alguns apunts del natural, sempre s'aprèn i es reforça la comprensió d'allò que ens envolta

Al despoblat dels Mongons hi conviuen estructures de diferents èpoques, cultures i usos. El poblat ibèric, el castell, l'ermita romànica i avui també la central elèctrica. Totes elles tenen en comú un mateix element arquitectònic, la torre. En altres temps, les torres constituïen un element per alçar la vista o bé per constituir una marca al territori, també s'alçaven cap al cel amb les seves campanes buscant alguna forma d'il·luminació divina. El dia d'avui, l'element de la torre ha trobat una manera menys divina d'il·luminar. El territori es troba cobert d'aquestes estructures imponents que, per redundància, han deixat d'esdevenir fites al paisatge per ser omeses de la nostra percepció visual i passar desapercebudes.

Molt agraït a l'organització del festival
Per fer-ho possible. Una trobada on han conviscut Art contemporani, tradició, arqueologia, sabers tradicionals, gastronomia i caliu humà!

L'Alzina que ha crescut lentament a força de calor, fred, sequera i neu, és devorada per la fam de la flama. Aquesta allibera tots els anys de dura vida en forma de caliu i llum, i del seu cos només en resulta el carbó. Un pigment que defineix els contrasts entre la vida i la mort, el fum i la cendra, el fred i la calor. Aquest humil pigment carregat de força i significat dóna llum a aquesta imatge engendradora.