Local

I aquí, les matemàtiques recreatives dominicals (núm 150) a la premsa digital de Tortosa.

Matemàtiques recreatives dominicals (150) 1/ Les xifres són tossudes i el nombre de delictes està baixant a Catalunya des de 2018. Tanmateix, han pujat fets

Matemàtiques recreatives dominicals (150)

1/ Les xifres són tossudes i el nombre de delictes està baixant a Catalunya des de 2018. Tanmateix, han pujat fets particularment cridaners i que generen alarma, com els tiroteigs relacionats amb passades de comptes mafioses. Part del problema està en la impressió que la situació està fora de control. I una altra part, no poc important, en els que volen fer la bola grossa per polititzar-la.

2/ La proliferació d'apunyalaments és una altra cara del mateix. Aquí hi influeix una por ancestral a les a***s blanques. I més psicològica que objectivable amb fets. Hi ha estudis sobre la Primera Guerra Mundial que apunten que la principal por dels soldats a les trinxeres eren les baionetes, quan les morts causades per aquesta arma eren les segones per la cua. L'artilleria era molt menys temuda, i això que provocava més del 50% de totes les baixes.

3/ Hi ha qui se sent fins i tot insultat per conceptes de certa moda com "percepció" o "sensació". I si el problema és el nom del fenomen, busquem-ne un altre, o una altra forma de dir, perquè és evident que hi ha una dissociació entre les dades objectivables i el que sentim o percebem nosaltres, o com carai ho volguem anomenar.

4/ Un titular de premsa d'aquest estiu ens va semblar adient: "Baixa la criminalitat. Creix la inseguretat". Un titular no hauria de consistir en dues frases, però donem-lo per bo perquè retrata la situació amb precisió, sense greuges, una mica fluixos de totes formes, per ningú.

5/ El funcionament dels ascensors i escales mecàniques a la xarxa de Rodalies està remuntant (86% i 96%, respectivament), després de tocar fons en els primers mesos de 2025 (51% i 49%). Hi havia un seriós problema de manteniment, que s'ha començat a revertir canviant l'empresa contractista del servei.

6/ No tirem coets, però. Perquè un funcionament per sota del 100% implica un problema d'accessibilitat i la discriminació de part de la ciutadania. En aquestes qüestions, el "gairebé" no serveix.

7/ Una carretera "normal i corrent" està col·lapsada a totes hores. Una autopista paral·lela prop d'allí va gairebé buida. Que el peatge sigui dels més alts d'Europa, en preu per quilòmetre, hi té a veure? O és que, per vici, ens agrada fer cua?

8/ Un concert de Taylor Swift "mou" en total uns 130 milions d'euros. La xifra inclou viatges, allotjament, restauració i altres despeses dels espectadors. I amb números diferents a aquests, hi ha més concerts que mai. I amb entrades un 35% més cares de mitjana que fa una dècada. No és tan sols un sector dinámic, sinó també dinamitzador. Disculpeu el joc de paraules.

9/ L'any 1900, el 10% de la població mundial vivia en ciutats. S'estima que, el 2050, serà el 75%. Caldrà "repensar", com es diu una mica pretenciosament, com es viu a les ciutats i com han de funcionar, oi?

10/ A Catalunya, per cada infant que naix, dos animals entren a formar part d'una llar. La natalitat està en mínims històrics, però a la meitat de cases hi ha una mascota. Potser parlar de famílies multiespècie sigui excessiu, però és obvi que han canviat molts prioritats, els projectes de vida i les formes de convivència.

11/ I la cosa té ja el seu impacte econòmic. Aquest últim estiu, s'ha disparat la facturació dels "hotels per animals", on deixar la mascota quan hom marxa de vacances. Però també la dels hotels "convencionals" que admeten els animals de companyia dels hostes.

12/ És més, el sector de les mascotes en general factura ja a l'Estat espanyol prop de 6.000 milions d'euros, amb un increment interanual superior al 8%. Alimentació, salut veterinària, estètica o complements mantenen actives més de 12.000 empreses, amb 75.000 treballadors. I és que cada llar amb mascotes hi destina entre 500 i 1.000 euros anuals per bestiola.

I aquí, les matemàtiques recreatives dominicals (núm 149) a la premsa digital de Tortosa.

Matemàtiques recreatives dominicals (149) 1/ Un de cada quatre incendis forestals que hi ha a Catalunya és intencionat. La xifra es manté, lleugerament a la

Matemàtiques recreatives dominicals (149)

1/ Un de cada quatre incendis forestals que hi ha a Catalunya és intencionat. La xifra es manté, lleugerament a la baixa, des de fa quatre dècades. No li pengem el mort, però, als piròmans, que en són responsables d'una mínima part.

2/ La incidència de la piromania és reduïda. Al voltant d'un 1% de la població té aquest transtorn, dada que ve a coincidir amb els incendis originats en persones que el pateixen. L'afectació és major entre els homes (1,7%) que entre les dones (0,7%).

3/ Les dades són expressives, per tant, del fet que una cosa és ser piròman i una de molt diferent, incendiari. I que la resposta ha de ser psiquiàtrica en un cas, però penal en l'altre.

4/ El país que consumeix més vi per habitant és Portugal, amb 81 ampolles anuals. El segon i tercer lloc, correspon a Itàlia i França, amb 57 i 55 ampolles, respectivament. Espanya ocupa el novè lloc del rànquing, amb 31 ampolles per persona l'any. Per ser un gran productor, és un moderat consumidor.

5/ Els establiments de restauració dels aeroports són cars, fins i tot caríssims, sovint sense una qualitat que ho justifiqui. És fins i tot una mena de metàfora de tota la vida: això és més car que al bar de l'aeroport. Però hi ha un factor que no s'acostuma a tenir en compte: els lloguers desorbitats que han d'afrontar (llegeixi's el cànon que els cobra Aena).

6/ Ara mateix, hi ha aeroports o terminals seves (com la T4 de Barajas) on les concessionàries estan a punt de fer fallida per aquest motiu. Hi influeix el fet que, en la renovació de concessions de fa dos anys, les empreses van fer ofertes milionàries. Ara resulta que, per tal de guanyar, van estirar més el braç que la màniga.

7/ I un conflicte afegit... Aena està reclamant pagaments de cànon de l'època de la covid, quan la restauració estava tancada. Sembla que la gestora aeroportuària s'"inspira" en decisions del govern sobre el final del peatge a algunes autopistes. En concret, la negativa a compensar les concessionàries, ni amb diners ni amb una pròrroga, per la caiguda de trànsit durant els confinaments. El govern va guanyar-ho als tribunals. Et voilà...

8/ El consum de cervesa està caient (un 4,4%, el 2025). Especialment en el format de canya, que no pocs bars han deixat d'oferir. Prefereixen servir formats de major capacitat i, per tant, preu. Vist el retrocés del consum, no sembla clar que els funcioni gaire.

9/ Un altre sector agroalimentari que les passa magres és el del cava. Enguany, el que es paga als pagesos per quilo de raïm, uns 35 cèntims, toca fons. No cobreix ni els costs. Després, hi ha qui se sorprén que productors i elaboradors es busquin la vida ja no en la qualitat, que també, sinó en llocs, com noves marques col·lectives estil Corpinnat, on es paguen preus decents.

10/ Per cert, res a veure (de fet, per a fregar-se els ulls) amb el que es paga el raïm aquesta verema a la Xampanya francesa, entre 6 i 12 euros el quilo. És clar que el producte final no passeja pels mercats amb els pantalons baixats. El cava aposta, en canvi, pels récords d'ampolles a preu de ganga.

11/ Una sobre el funcionament d'alguns serveis públics... Perquè hom demana la renovació d'una baixa a l'app La Meva Salut i li contesten que no és el canal que correspon? Perquè, si a l'aplicació hi ha un formulari per fer-ho? I, després, de forma efectiva la renoven? Ho entén algú?

12/ Pot ser que el teu centre de salut no sigui gestionat directament per l'Intitut Català de la Salut i que els sistemes informàtics d'aquest i el l'empresa concertada de torn no vagin a l'una, per dir-ho fi?

I aquí, les matemàtiques recreatives dominicals (núm 148) a la premsa digital de Tortosa.

Matemàtiques recreatives dominicals (148) 1/ Les anomenades "crisis migratòries" a Ceuta i Melilla (el que ha passat aquest estiu no és la primera vegada) tenen

Matemàtiques recreatives dominicals (148)

1/ Les anomenades "crisis migratòries" a Ceuta i Melilla (el que ha passat aquest estiu no és la primera vegada) tenen com a origen de fons una anomalia geogràfica. Per molt que ambdues ciutats siguin d'Espanya des d'allà l'any 1500. Matís que creiem pertinent: són d'Espanya més que són Espanya.

2/ No són casos únics. Al capdavall, al mapa que surt al revers dels bitllets d'euro hi ha dibuixats territoris "europeus" situats al Carib. Algun fins i tot ha competit amb selecció pròpia al recent Mundial de futbol. Potser la diferència és en el fet que allí no hi ha implicat cap factor geoestratègic com l'estret de Gibraltar.

3/ Després, Marroc "gestiona" aquest problema com més li convé. Cada persona que, per activa o passiva, incita a assaltar les tanques de Ceuta o Melilla, és una menys que anirà a assaltar el palau reial de Rabat. Algun dia, tal estratègia se'ls girarà en contra, però de moment qui dies passa, anys empeny.

4/ Ara, ves si abans no se'n surten a fer-se amb les dues ciutats. Al capdavall, acaben de demostrar que poden envair-les i que Espanya no està disposada a disparar per defensar-les. Si això arriba a passar, la crisi que viuria Espanya seria com la de 1898, o pitjor.

5/ Una dada del màxim interès per entendre coses, al marge dels punts anteriors. La renda per càpita de Ceuta és de 23.000 euros. A l'altra banda de la tanca, al poble de Castillejos (al-Fnideq, en àrab), de 5.000. És a dir, unes cinc vegades menys. No hi ha en tot el món una diferència tan gran en tan poca distància.

6/ Un exemple dels efectes de les onades de calor d'aquest estiu... Hi ha diversos esdeveniments que ja diuen que cal fer-hi alguna cosa, inclosa la possibilitat de buscar altres dates del calendari. Potser perquè no tot hi cap en un espai climatitzat i perquè els horaris nocturns, amb mínimes de temperatura superiors als 30 graus, no són alternativa.

7/ Com que hi ha decisions polítiques pel mig, esperar un debat seré sobre el problema potser és somniar truites, això sí. Menys en un any pre-electoral. Quina oportunitat es va perdre, en tants àmbits, quan els alemanys havien de venir a intervenir-nos i no van venir. Calia posar ordre en tantes coses...

8/ Els sis bancs espanyols que cotitzen en borsa han assolit un 18% més de benefici, durant el primer semestre d'enguany. Ningú no pot dir que no van la mar de bé, per més foscos pronòstics que fessin quan l'impost extraordinari a la banca. Com diria un conegut dirigent esportiu: "Al loro, que no me los engañen".

9/ Només els més rics han sortit més forts de la crisi de 2008. Ho assegura l'enquesta financera de les famílies del Banc d'Espanya. Només el 10% que ja tenia més renda, ha aconseguit superar-la. La resta, ni tan sols ha recuperat la que tenia. Quines novetats...

10/ Una vegada més, el mercat immobiliari va a l'inrevès del món. El nombre de transaccions cau (un 11,8%), però el preu de l'habitatge puja (un 8,8%). Com era aquella llei capitalista tan bàsica de l'oferta i la demanda?

11/ Parlant de la crisi de l'habitatge, cada cop més cronificada... Se li volen buscar explicacions estructurals que no són altre que conjunturals. Potser per vorejar una de grossa: que, a diferència de la major part d'Europa, aquí salaris i inflació s'estan anul·lant entre si des de fa tres dècades.

12/ En realitat, els preus han pujat un 86%, mentre que els sous bruts ho han fet un 52%. Això vol dir que el poder de compra s'ha reduït i que hi ha àmplies capes de població (de fet, podríem parlar d'una generació) que s'ha empobrit.

13/ I això que portem una bona temporada amb les dades macroeconòmiques que rebenten pels descosits.

I aquí, les matemàtiques recreatives dominicals (núm 147) a la premsa digital de Tortosa.

https://www.marfanta.com/2026/08/30/matematiques-recreatives-dominicals-147/?fbclid=IwY2xjawUA31BwZG9mBWV4dG4DYWVtAjExAHNydGMGYXBwX2lkEDIyMjAzOTE3ODgyMDA4OTIAAR6Karyi8iU5cLteCibv7QAzGX9kRtD9VlbPQsE9KYrivXCWvuHOzsbVhx5mow_aem_YYK-3rnDSJg7AVdsG-1QLQ

Matemàtiques recreatives dominicals (147)

1/ Que es plantegi establir o restablir rutes ferroviàres per Europa és una gran notícia. Que alguna es projecti de cara a 2040 és, en canvi, una dada pèssima. Sobretot si el re**rd afecta més els recorreguts més curts, que en teoria haurien de poder activar-se abans.

2/ No diguem si els trajectes poden fer-se per vies d’alta velocitat, però depenen de serveis i transbordaments per a pessigar-se. De vegades, no es tracta de reduir vols que tenen poc sentit. També caldria considerar què significa fer el mateix desplaçament en vehicle privat.

3/ Un exemple relacionat amb la nostra afició operística. L’Òpera Municipal de Marsella és un teatre més que interessant. El vol des de Barcelona pot sortir a partir de 23 euros per trajecte. El trajecte és de poc més d’una hora. Cal sumar-hi arribar al Prat i amb una antelació significativa. A més, hi ha un trajecte aeroport-ciutat a destinació. Temps i alguns diners més. Entre 4 i 5 hores, oi?

4/ Però què passa si hi anem amb tren? Que tot i tirar d’alta velocitat, serà com a mínim entre 5 i 6 hores, pels transbordaments, ja que no hi ha serveis directes. I amb molta sort el preu per trajecte no baixarà de 50 euros. A banda, els costs de desplaçament fins on pots agafar aquests trens, que no tothom té a la porta de casa.

5/ I si anem amb autobús? Doncs difícilment, molt difícilment, baixarà de les 7 hores. El preu serà més econòmic, però tampoc us penseu que gaire. Fins i tot si és un trajecte combinat autobús-tren amb enllaç a algun indret del sud de França.

6/ Però si al final hi anem amb cotxe? Doncs és evident que és més cansat, perquè vas conduint. Però són 5 hores. I el cost de combustible és de 53,4 euros, i el dels peatges, a partir de la Jonquera, que abans ja és de franc, de 35,3 euros. En total, 88,7 euros.

7/ Ara, només que vagis dues persones al cotxe comença a estar a compte. 44,3 euros per cap. Si t’ho combines al volant, fins i tot pot ser una opció interessant, en temps, cost i “fatiga”. Això darrer, tenint també en compte el cost d’aparcament a destinació.

8/ Però i en termes de petjada ecològica, que són imprescindibles en qualsevol plantejament de mobilitat?

9/ En el recorregut fins a Marsella per carretera, el cost en CO2 serà de 69 quilos per passatger. Això en cotxes de motor atmosfèric, ara anomenats tèrmics. En un vehicle elèctric, seran 24,5 quilos, que venen del cost de generar l’electra corresponent. El mig i mig d’un híbrid estarà en 46 quilos. Sempre per passatger.

10/ I en avió? Doncs serien 109 quilos per passatger. En autobús, 27,9 quilos. I en tren? Doncs 13 quilos. I bàsicament, perquè un tren equival, en passatgers transportats, a entre 4 i 5 vols. I a entre 10 o 12 autobusos. Deu quedar clar quina és la millor opció en termes ambientals, oi?

11/ Hem posat un exemple que fos comparable en una distància mitja i, sobretot, realitzable en tota mena de sistemes de transport. Creuar l’Atlàntic, per exemple, és una altra història, tot i que algun dia ens haurem de plantejar coses i no limitar-ho tot a la major eficiència dels motors d’aviació. De moment, n’hi ha que que són viables i assequibles.

12/ El problema, si de cas, és que les alternatives més econòmiques o ràpides no són sempre les més netes. Però diguem també que la combinatòria, tenint-ho tot en compte, no té color. I això planteja quins incentius i facilitats necessiten els passatgers per compensar algun inconvenient i triar com a primera opció la més sostenible.

13/ I aquí cal dir que la idea de recuperar els trens nocturns transeuropeus és magnífica. Dormir al tren compensa una major durada del trajecte, perquè et quadra horaris i potser pressupost. I això ho sap tothom que, unes poques dècades enrere, ho ha fet servir.

14/ També cal dir que la cosa no pot ser únicament per a turisme de motxilla. I que hi ha detalls importants que no han de comportar un gran sobrecost, com dutxar-se abans d’arribar a destinació. O la mateixa estació d’arribada, que igual és més senzill logísticament.

15/ I penseu que la fórmula d’hotel-bus fa molt que està inventada. Espais petits, però suficients per a passar-hi una nit mentre et desplaces. Molt vigent a països orientals més que no pas occidentals.

16/ Els projectes de trens nocturns als quals al·ludíem en el punt número 13, poden usar dissenys ja existents que ho inclouen. El tema guanyaria molt. Igual no és fàcil, però si “cap” en un autobús perquè no en un tren?

17/ Escolteu, és que avui en dia fins i tot els avions de rutes llargues tenen cabines individuals, fihs i tot amb bany propi. Són caríssimes, sí. Però que la qüestió no és impossible, està clar.

18/ Tot això potser no correspon exactament al que s’entén per viatge de negocis. Però si s’organitza bé, se’n pot parlar. No es tracta de perjudicar l’hosteleria, sinó de tenir diferents possibilitats en pro del medi ambient. Consti que els incentius no haurien de ser necessàriament per a la primera o primeríssima classe de segons quins vols. Seria antipatiquíssim.