Dit i Fet

ones sense sostre o situació de marginació social. Aquesta acció té tres vessants:
La primera: crear una comunitat de convivència i d’autoajuda entre les persones acollides, autogestionada amb els propis recursos. Aquesta vessant és la que possibilita les altres. Això inclou llit i dutxes, menjars, i treballs manuals i de servei I integració a la xarxa social del barri. El temps d’estada és il·limitat, sempre que la persona s’adapti als criteris de funcionament que marca la casa i que la seva salut no estigui molt deteriorada. La segona: servei d’assistència a necessitats externes de gent en situació d’exclusió social o sense recursos. Això inclou un servei de rober popular i menjador social. La tercera: possibilitar espais de trobada que enforteixin la xarxa social, especialment amb altres col·lectius que treballen en el mateix àmbit.

1.2.- Història i antecedents
La història de Dit i Fet neix de la vida d’en Francisco García Fillat, sacerdot de l’Oratori de Sant Felip Neri al cor del barri gòtic. El bisbat li va encomanar ser vicari de la parròquia dels Sants Just i Pastor, on va romandre 10 anys, del 1981 al 1992. Aquesta realitat i la seva inquietud interna, moguda pels consells evangèlics, el van fer obrir-se a la realitat dels pobres del carrer de la ciutat. Va entrar a ajudar al menjador popular de la Mare Teresa de Calcuta al carrer Lleona, on comença a conèixer de prop la gent del carrer i les seves dificultats per viure. Amb simplicitat, aquesta experiència inicial el portà a adonar-se que molts d’aquests que menjaven a diari amb les germanes de la Caritat, s’avindrien a viure amb sostre, menjar i vestit si trobessin l’oportunitat. Eren persones que pertanyien al seu barri i podríem dir a la seva parròquia. Va ser, només això, el que el va impulsar a fer una crida general a tots els transeünts coneguts al menjador i als carrers per on passava a diari. Veient que la parròquia dels Sants Just i Pastor disposava d’una casa antiga al carrer Lledó, que li fou donada pels propietaris, demanà al rector d’utilitzar-la com a lloc comú-llar per a transeünts. Va buscar un parell de pisos al barri que fessin d’habitacions-dormitori per als homes que s’avinguessin a fer aquesta experiència, un al carrer Vidre i l’altre a Avinyó. Cal dir que en aquest projecte s’embarcà contant només amb la seva intuïció, la necessitat gran de la gent del carrer, el seu sou com a capellà (que el va invertir en les despeses possibles) i la providència de Déu. L’ànima d’aquest petit miracle és l’arrelament del Pare Paco a l’Evangeli entès com a compartir la vida i els riscos de ser pobre. Ell va entendre que evangeli, pobresa i eucaristia o compartir el pa no es poden separar. És en fer realitat en la seva vida això, d’on brolla aquesta acció humana i social. Corria l’any 1986 quan es va disposar a seguir aquesta crida. En un principi van respondre homes joves i grans. És així com començà “Dit i Fet”, que és el nom que en Francisco Garcia va trobar adient per a aquesta experiència de convivència: posar en actes, encara que petits, allò que hom creu en el fons del cor.
“Dit i Fet” va obrir les portes de casa i va marcar des del començament unes normes molt senzilles per els que hi volien viure: disposició a viure junts i compartir tasques i feines de casa, així com a col·laborar en treballs per satisfer les necessitats per sobreviure. Va costar al començament vèncer les desconfiances dels veïns del mateix immoble en veure entrar-hi persones amb dificultats socials visibles. Val a dir però, que poc a poc, la convivència amb els veïns es va convertir en excel·lent. Aquest no és un element banal en l’actual societat d’agressivitat social. Després del primer any d’acolliment es va veure que l’espai de convivència que s’havia engegat no era adequat per als joves. La majoria d’ells venien del món de la droga i això suposava problemes greus en la quotidianitat. D’aquesta manera ben pràctica, s’acordà que a la casa serien rebuts només homes majors de 50 anys. La vida es va organitzar ben aviat: als locals parroquials es disposava d’uns amplis espais de menjador i cuina, també d’un lloc de descans i per mirar la TV. Eren els espais on passaven la major part del dia i on havia l’acord de romandre al menys quatre hores diàries; als pisos es disposava de llits i banys només per a dormir a la nit. Una persona que volia formar part dels residents de “Dit i Fet” feia una prova d’una setmana, participant en els dinars i després decidia lliurement si li agradava quedar-se i si el grup també ho trobava adequat. Des de bon començament, “Dit i Fet” va esdevenir una experiència d’autogestió. El Pare Paco feia una tasca de presència, admissió a la casa i coordinació, però la vida diària es mantenia i gestionava pels mateixos residents de Dit i Fet.
”Dit i Fet” es va constituir com a associació al 1987, amb la idea de donar un recolzament legal i una certa seguretat a l’experiència de convivència inicial. La junta d’aquesta associació està formada, a més del Pare Paco, per dos homes residents a casa i persones amigues vinculades a la casa des del principi. L’associació va definir-se com a objectiu crear un espai on poguessin viure homes a partir dels 50 anys sense sostre. Podem dir que “Dit i Fet” no neix com un “centre”, tal com per tal s’entén habitualment des dels Serveis Socials, ni és tampoc una entitat “assistencial”. L’originalitat és que va construir una peculiar comunitat de pobres, d’autoajuda i autosuficiència. Un s’encarrega de la compra, l’altre de fer el menjar, l’altre dels comptes, un altre acompanya als seus companys al metge, etc. S’autoorganitzen. No hi ha ajuts públics. És tracta d’un grup de gent molt pobra del barri que comparteix amb molta senzillesa la vida, l’afecte, la complementarietat, el servei, l’amistat i la pregària entre ells i amb un grup d'amics que es van vinculant a aquesta experiència. Es viu pobrament, però amb dignitat, i es viu aquesta situació social no com una maledicció sinó com una situació que dóna lloc a la solidaritat i l’amistat amb molta altra gent de la ciutat. De seguida l’experiència va atreure recolzaments: un supermercat de Sants es va comprometre a donar el menjar sobrant cada dia si els homes ho anaven a buscar; simpatitzants i amics de la casa oferien el transport d’aquests aliments. Molta gent del barri coneixent la falta de recursos de la gent de “Dit i Fet” començaren a deixar roba usada. Veient que el volum de roba superava en molt les necessitats del homes de “Dit i Fet” es va pensar oferir un espai de rober gratuït per a la gent del barri. Sense tardar gaire, es va habilitar un espai per a aquest fi i els mateixos homes van començar a organitzar la roba i atendre a la gent que venia a buscar-la en un horari determinat, com a treball de servei a altres en situació encara més precària que ells. A causa de la pujada del preu de l’habitatge i dels lloguers a Barcelona, va arribar un moment en què econòmicament era molt car mantenir els dos pisos dormitoris i es va prendre la decisió de traslladar els dormitoris als llocs comuns del carrer Lledó (on ja dormien alguns dels homes més malalts o amb responsabilitats més fortes a la casa). L’antic menjador es va habilitar com a dormitori comú i la sala de TV passà a ser menjador a més de lloc de descans. En tot cas, la gran tasca realitzada per l’Associació és que els homes que vivien al carrer es convertiren en uns veïns més del barri i foren acceptats com a tals pel seu entorn social. Podem dir que l’experiència de convivència no ha trobat mai rebuig en els veïns, ans al contrari, l’han recolzada en moments difícils. Cal tenir en compte que amb aquesta experiència també el barri s’ha vist molt beneficiat i transformat. Per començar, té un rober popular on es rep roba de segona mà, s’arregla i es dóna gratuïtament a altres pobres de carrer. El promig de visites mensuals és de 500. Una altra acció d’aquesta comunitat de pobres que repercuteix favorablement al barri és el menjador, sempre obert els dijous i sense preguntar a ningú qui és ni d’on ve. A vegades són més de quaranta. També frueixen de l'espai de convivència i menjars a diari algunes persones de recursos escassos que arriben demanant ajuda temporalment: parelles, immigrants, joves en risc d’exclusió, …

En tots aquests anys, Dit i Fet ha donat oportunitats de vida digna a més de 150 persones sense llar, els ha tractat com a família, 33 d’ells han mort dignament acompanyats a casa. En ell han trobat respecte, atenció i una possibilitat de vida concreta sense la qual molts potser haurien mort a qualsevol racó. I ha fet possible un petit miracle d’integració en un barri caracteritzat per la marginació. L'acció que ha fet Dit i Fet, en aquests 25 anys, és una aportació, podríem dir dèbil, sense poder polític ni econòmic, només amb la força de l’evangeli. Però, Dit i Fet és una de les poques entitats socials d’atenció directa que hi ha en aquest barri Gòtic que s’ha mantingut dels seus propis recursos, dins un barri comercial i amb presència dels estaments socials, culturals i polítics de Barcelona. A més, ha mogut a molts i moltes a descobrir allà valors humans i una manera diferent de viure la vida que estem segurs que ha estat transformadora de la realitat social de marginació que es viu a la ciutat.


2.- JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE
La nostra ciutat, i en concret el nostre barri Gòtic, té vivint al carrer un nombre important de persones. Es tracta de gent que, degut a diverses circumstàncies vitals, ha acabat sense un lloc per a viure i sense recursos per a sobreviure. Són el resultat de una dinàmica social que minva oportunitats i exclou del cercle social a les persones més febles o que travessen moments difícils. Ells i elles posen de manifest la fragilitat humana, però sobretot les mancances i perversions del nostre sistema social basat en la competitivitat, l’ individualisme i la acumulació dels béns en poques mans. L’atenció als desprotegits és un problema de justícia social, de facilitat a la igualtat d’oportunitats i el dret de tots al benestar social i a una qualitat de vida digna. La seva realitat qüestiona el nostre viure i exigeix accions de canvi social. Molts dels que es troben al carrer són persones deslligades de la xarxa social fa molt de temps, no tenen treball ni relacions familiars, i normalment amb problemàtiques d’addicions. En concret, trobem molts homes grans alcohòlics. Dit i Fet com a associació pretén facilitar un espai que respongui al problema vital d’aquells que es troben al carrer. Dóna oportunitat de procurar una forma de satisfer les necessitats bàsiques de forma digna i crear vincles personals, de una manera poc “estandarditzada”, amb una baixa exigència de normes i un ample marge d’autoorganització. Això ajuda a moltes persones que en altres institucions no s’adaptarien i pot ser, per una part un primer recurs en casos d’urgència com a pont cap a altres sortides de l’exclusió i per altra part lloc de vida indefinit per als que ho necessiten.


3.- CRITERIS D’INTERVENCIÓ
El impuls i les conviccions que alenen tot aquest projecte proven de la experiència de seguiment de Jesús de Natzaret, que ens fa conèixer l’amor de Déu que és Pare bo de tots, totes i tot, i amb això descobrim que estem agermanats de manera universal. Les actituds i els gestos de vida de Jesús, el Crist, són les que volem viure en aquest projecte de Dit i Fet i que es concreten en:

- El principal criteri d’intervenció es fonamenta en el reconeixement de la dignitat humana, sigui quina sigui la seva situació, i sigui quin sigui el seu passat.
- Pensem que existeix un problema vital que només es resol quan la persona troba un entorn que el reconeix, el garanteix els mínims de vida i on pot trobar raons per a viure. El sentiment de pertinença a un grup-projecte fa que la persona pugui trobar lloc on arrelar-se, on sanar-se i on créixer.
- La flexibilitat i la consideració de que la persona de carrer necessita un marc ampli de llibertat (degut a la seva inadaptació a una vida molt reglada).
- No definim les persones pobres com a problema social, ens apropem a elles sabent que posseeixen un tresor amagat per a la resta i que qüestionen la manera de viure “normalitzada”. Per això creiem que no es tracta de inserir-los en els models socials que han estat la causa de la seva exclusió, sinó en possibilitar que trobin una forma de viure digna i particular, dins la societat.
- Creiem que la vida en comú facilita el trobar camins de supervivència i per afrontar les dificultats de viure en una gran ciutat amb pocs recursos. Optem per una forma de vida austera, que ens fa deixar enrere la misèria del carrer, però que ens allunya també del consum sobreabundant i la comoditat que es veuen com a meta social avui en dia.
- Busquem desenvolupar un procés d’aprenentatge per a la convivència a través de les relacions i el compartir treballs i espais amb totes les persones que participen de Dit i Fet (residents i col·laboradors). Per a aconseguir tot això, s’estableixen espais de comunicació i reflexió conjunts. Apostem per la vida en grup com a manera de conèixer-se a un mateix, d’aprenentatge del diàleg i del respecte.
- Partim de la convicció de que només es pot transformar des de l’acció concreta i quotidiana. L’ambient quotidià, per a nosaltres, pot obrir processos de canvi en les persones. A més, oferir un espai de relació interpersonal amb uns límits clars, ajuda a créixer i madurar. Creiem que només quan la persona comença a fer-se càrrec de petites tasques, es quan comença a ser veritablement membre adult. S’obre així un camí per a arribar a ser responsable de la seva pròpia vida i comprometre’s amb el seu entorn.
- El fet que participin en aquest espai un grup ampli de persones col·laboradores crea trobades cara a cara, de compartir vida que desenvolupa processos de transformació personal i comunitària. Així és tota la societat la que és convidada a participar de forma molt concreta a evitar l’exclusió.

- L’autogestió és el millor camí per a que les persones puguin fer del projecte de vida quelcom propi, sense copiar models externs i amb més responsabilitat sobre les seves vides. Per això la marxa de la vida quotidiana no depèn de persones no residents que vinguin a fer serveis, sinó que s’intenta organitzar de manera que sigui el màxim autònoma.

- Dit i Fet proposa una ocupació que permet el contacte i servei a altres persones que viuen encara al carrer, com ells abans i genera un sentiment d’utilitat: no tant sentir-se assistits per una institució, com el que ells mateixos creen un espai que a més de resoldre les seves necessitats ajuda a altres. Es pretén crear un àmbit d’identitat, corresponsabilitat i participació, basat en el servei.



4. DESCRIPCIÓ de l’ HABITATGE COMUNITARI DE DIT I FET. Núm. de places: 18
Dimensions: 440 m2,
Distribució: un dormitori de 4 llits, un dormitori de 6 llits, dos dormitoris de 2 llits, un dormitori de tres llits i un dormitori individual.
1 menjador y sala de Tv de 100 m2
1 sala de estar i rebedor
1 cuina
1 bugaderia
4 banys amb dutxa
1 WC
1 Magatzem de roba
1 Despensa
Situació geogràfica: Barri Gòtic. Comunicacions: Autobusos 17,19, 40, 45, 36, 57, 59,,... Metro L4 Jaume I, L3 Liceu


5. DESTINATARIS. criteris d’admissió i característiques. L’habitatge de Dit i Fet disposa de 18 places adreçades a homes majors de 50 anys en situació de exclusió social. Parlem de persones sense llar, sense recursos econòmics, sense recolzament familiar, amb multiproblemàtiques socials (alcoholisme, atur de llarga durada,...).

5.1.-Criteris d’admissió
L’accés a la casa està reservat a homes majors de 50 anys. Es tracta de persones derivades de diferents xarxes: sense sostre, serveis socials, altes hospitalàries, i /o derivades de altres entitats; o bé que coneixen la nostra casa a través dels serveis que dona i directament demanen ingressar. Donades les característiques del projecte de vida, no s’admetran les sol·licituds de persones:
amb disminucions psíquiques greus. que no tinguin un mínim d’autonomia personal (cadira de rodes, incontinència, demències,...) o que siguin incapaces de tenir una activitat ocupacional diària per motiu de la seva malaltia (per exemple, per cures pal·liatives). addictes a cap toxicomania: no s’admeten persones en consum actiu de drogues o que no hagin fet algun programa terapèutic en aquest sentit. Amb dificultats importants per a conviure i relacionar-se amb altres persones, de forma que suposi un perill per a la integritat física dels altres residents. Prèviament a l’acceptació, el resident passa una setmana participant en els dinars de la casa. Després d’aquest apropament, manifestarà si vol quedar-se i Dit i Fet li dirà si el veu acceptable. Si és així, haurà de signar la seva conformitat amb els acords establerts en el “compromís de vida”, que inclou la normativa de la convivència i on s’especificarà l’aportació econòmica que farà.

5.2. Característiques dels destinataris:
Dit i Fet s’adreça a persones que poden estar en una situació sense llar, amb recursos econòmics insuficients, i sense suport familiar/emocional,. La temporalitat de l’estada està determinada per la situació personal i el procés que faci la persona. Per a alguns pot ser lloc de pas on refer la pròpia persona i els llaços socials, per altres serà lloc definitiu de vida, en adherir-se al projecte que proposa la casa. Bàsicament, s’adreça a persones que presenten els següents perfils:
Persones amb malalties cròniques o de llarga durada que romanen estables, amb voluntat de tenir un seguiment mèdic i tractament, necessitant un cert d’acompanyament/suport. Dit i Fet possibilita la seva vinculació als serveis socials i sanitaris públics així com ofereix recolzament per minimitzar les recaigudes tant de salut, com d’altres problemàtiques socials. Persones amb un nivell d’autonomia precari, que no han consolidat processos personals que garanteixin una vida independent o que han estat desvinculades de la vida social molt de temps. Persones que no tenen accés a un treball, ja sigui per motius de salut o per disminució de les seves capacitats. També persones que poden presentar dificultats per a establir relacions estables amb el grup de convivència, i necessiten mecanismes d’aprenentatge d’habilitats socials.



6. OBJECTIUS DE LA COMUNITAT DIT I FET

6.1 Objectius generals

Facilitar un espai de vida, acollidor que permeti a la persona reconciliar-se amb la seva pròpia existència i en la societat en general. Facilitar un suport que promogui un desenvolupament en valors humans de convivència i un descobriment de maneres de satisfer les necessitats bàsiques en els àmbits físic, sanitari, material, intel·lectual, relacional/afectiu, social/ètic. Promoure processos personals d’inserció social dels residents, assegurant l’acompanyament de la persona a diferents nivells i segons les seves possibilitats. Responsabilitzar a les persones com a subjectes actius del seu procés personal, afavorint al màxim la seva autonomia.. Crear vincles de relació i cooperació que mostrin a través de l’experiència quotidiana que es possible la convivència pacífica i la vida senzilla.. Crear consciència a l’entorn social de la problemàtica de la gent sense sostre i crea vies de participació perquè veïns i altres persones actuïn i es responsabilitzin d’ella.



6.2 Objectius específics

Vetllar per cobrir les necessitats bàsiques dels residents: higiene, alimentació, descans,accés a serveis sanitaris i socials...
Proporcionar una atenció compensatòria de les mancances de suport familiar i social, així com de les polítiques que no garanteixen l’accessibilitat a drets fonamentals (tramitació de documentació per a legalitzar la seva situació social, accés a prestacions a les que tenen dret...) Integrar a la persona en un ritme familiar de casa, fent-los responsables del seu funcionament: tasques domestiques, trobades grupals, temps lliure,...
Coordinació d’un equip de col·laboradors que participin de la vida quotidiana de la casa. Creació de vincles personals i socials entre l’ambient marginal i l’ambient integrat socialment, per tal de fomentar el canvi personal (per a residents i col·laboradors) en la visió dels altres i la situació social en la que vivim, per tal d’imaginar una altra manera de viure possible. Organitzar espais i temps necessaris per a crear un clima de grup, de diàleg, d’afecte, de compartir, que donin lloc a trobades cara a cara, com a forma de creixement personal. Obrir la casa al barri i a les entitats del barri com a lloc de trobada
Oferir un espai espiritual i de celebració compartit, que ajudi a trobar raons per a viure. Acompanyar en el control mèdic que calgui a la persona acollida, en relació amb els serveis socials i sanitaris a la nostra disposició (CAP, Salut mental, centres específics,...) Possibilitar la seva vinculació futura en la corresponent xarxa de serveis d’atenció a la persona. Possibilitar espais que permetin assolir habilitats de convivència, dinàmiques fonamentals del respecte, l’ajuda mútua i la cooperació, i en la resolució autònoma de conflictes. Adequar el període d’estada a les necessitats de cada resident en funció de la seva evolució.




7. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

7.1.- Àmbit de gestió institucional
L’Associació Dit i Fet és la entitat de la que depèn el projecte. La gestió la porta a terme la Junta de l’Associació Dit i Fet, regulada pels Estatuts de l’Associació


7.2.- Àmbit de coordinació
Equip de coordinació (responsable de la coordinació del projecte)
Esta format per:
Coordinador/a del projecte
Responsables dels residents
Representants dels col·laboradors. Equip d’admissions (responsable dels ingressos i les altes)
Esta format per:
Coordinador/a del projecte
Representant de la junta

7.3.- Àmbit socio-educatiu
Coordinador/a
Persona professional dedicada a mitja jornada al projecte de vida en comú és el pal de paller d’ell

Responsables residents
Persones residents escollides com a responsables d’un de les àrees de la casa. Col·laboradors
Totes les persones que fan presència a la casa o ajuden puntualment en algun servei. Residents
Format per les persones que resideixen a l’habitatge.

7.4.- Àmbit tècnic
La Junta de l’Associació és responsable d’aquest àmbit, procurant de contar amb assessorament tècnic necessari quan calgui al desenvolupament del projecte.

7.5.- Àmbit administratiu
El coordinador/a és responsable de l’administració, sense perjudici de les funcions de la Junta. Part de les seves funcions poden ser delegades a un responsable de la comptabilitat.



8. RESPONSABILITAT DE LA INSTITUCIÓ TITULAR
La responsabilitat de Dit i Fet queda limitada als acords i condicions establerts al document del “Compromiso de vida en Dit i Fet”. Els criteris d’actuació pel que fa a finalització de l’estada a la casa serà:
- per desvinculació del projecte de vida i la dinàmica quotidiana que estableix la casa,
- per incompliment dels acords establerts al compromís
- o bé per que la seva evolució personal demana altre tipus de lloc de vida.



9. APORTACIONS DELS RESIDENTS
Les aportacions dels residents són variables, en funció dels ingressos. Es pacten amb el coordinador tant al fer d’ingrés com a mida que hi ha variacions en la situació de la persona acollida. L’aportació suposa el manteniment de les despeses de la vida quotidiana: menjars, aigua, llum, gas,... el responsable del residents de compres fa la recaptació cada mes i de la seva administració.